Rínxols d’or

Hi havia una vegada una nena que s’anomenava Rínxols d’Or pel cabell tan bonic i ros que tenia. Una tarda, Rínxols d’Or va anar al bosc i va començar a agafar flors. A prop d’allí, hi havia una cabana molt bonica, i com Rínxols d’Or era una nena molt curiosa, es va apropar pas a pas fins a la porta de la caseta, i la va empènyer. La porta estava oberta, i va veure una taula parada. A sobre de la taula hi havia tres tasses de llet i mel. Una, era gran; una altra, mitjana; i la tercera, petita. Rínxols d’Or tenia fam, i va provar la llet de la tassa gran. Uf! Aquesta està molt calenta!-va dir. Després, va provar la tassa mitjana. Uf! Aquesta està poc calenta! Després, va tastar la tassa petita, i li va agradar tant que se la va prendre tota. Hi havia també a la casa tres cadires blaves: una cadira era gran, una altra cadira era mitjana, i una altra cadira era petita. Rínxols d’Or va seure a la cadira gran, però aquesta era molt alta. Després, va anar a seure a la cadira mitjana, però era molt ampla. Llavors, va seure a la cadira petita, però es va deixar caure amb tanta força, que la va trencar. Després va pujar al primer pis i va entrar en una cambra que tenia tres llits. Un, era gran; un altre, era mitjà; i un altre, molt petit. La nena es va ficar al llit gran, però el va trobar molt dur. Després, es va ficar al llit mitjà, però el va trobar massa tou. Finalment, es va ficar al llit petit, i el va trobar tant del seu gust, que Rínxols d’Or s’hi va quedar ben adormida. Mentre dormia, van arribar els amos de la casa, que eren una família d’óssos, que venien de passejar tranquil·lament pel bosc mentre es refredava la llet. Un dels óssos era molt gran, feia servir barret, perquè era el pare. Un altre, era mitjà i feia servir una pamela, perquè era la mare. L’altre, era un osset petit i feia servir una gorreta: era el seu fill. L’ós gran, en entrar a la casa, va fer un crit molt fort: Algú ha tastat la meva llet! L’ós mitjà, cridant una miqueta menys fort va dir: Algú ha tastat la meva llet! L’osset petit va dir plorant: s’han pres tota la meva llet! Els tres óssos es varen mirar els uns als altres i no sabien què pensar. Però l’osset petit plorava tant, que el seu pare va voler distreure’l. Per aconseguir-ho, li va dir que no fes cas, perquè anirien a descansar a les tres cadires de color blau que tenien, una per a cadascun. Es van aixecar de la taula, i van anar a la saleta on hi havia les cadires. ¿Que va ocórrer llavors? L’ós gran va fer un crit molt fort: Algú ha mogut la meva cadira! L’ós mitjà va grunyir una mica menys fort: – Algú també s’ha assegut la meva cadira! L’osset petit va dir plorant: -s’han assegut a la meva cadira i l’han trencat! Van mirar per tota la casa, i finalment van entrar a la cambra de dormir. L’ós gran va dir: – Algú s’ha ajagut al meu llit! L’ós mitjà va dir: – Algú també s’ha ajagut al meu llit! En mirar al llit més petit, van veure-hi a Rínxols d’Or, i l’osset petit va dir: – Algú està dormint al meu llit! Es va despertar llavors la nena, i en veure els tres óssos ben enfadats, es va espantar tant, tant, que va fer un salt i va sortir del llit. Com estava oberta una finestra de l’habitació, va saltar-hi Rínxols d’Or, i va córrer sense parar pel bosc fins que va trobar el camí de casa seva. I mai més va tornar a passar per allí. I conte contat, ja s’ha acabat.

✍️ Contes popular anglès