Categoria: 🏰 clàssics

Una vegada hi havia un noi anomenat Pere, que era molt valent. Havia sentit parlar moltes vegades de la por, però ell no sabia pas quina mena de cosa era ni si era com una mena de bèstia o d’herba o de pedra. Tenia moltes ganes de saber què era i un dia decidí anar-se’n…

Hi havia una vegada un príncep que cercava una princesa per casar-s’hi. Però havia de ser una veritable princesa. Cap va superar la prova fins que un dia d’una forta tempesta va arribar a palau una princesa, però que duia tota la roba mullada i els cabells xops. Per tal de comprovar que era qui…

Hi havia una vegada una nena que s’anomenava Rínxols d’Or pel cabell tan bonic i ros que tenia. Una tarda, Rínxols d’Or va anar al bosc i va començar a agafar flors. A prop d’allí, hi havia una cabana molt bonica, i com Rínxols d’Or era una nena molt curiosa, es va apropar pas a…

En un rebost es va vessar mel; unes mosques es van posar a menjar-se-la. La trobaven tan dolça que no se’n sabien anar. Però les potes els hi van quedar enganxades i, no podent arrencar el vol, van sentir que s’ofegaven i van dir: «Dissortades de nosaltres, que morim per un plaer de tan curta…

Un ratolí de ciutat va anar a veure un altre ratolí amic seu que vivia al camp. Per sopar, el ratolí de camp li va servir un plat de blat i civada. El ratolí de ciutat, sorprès per l’austeritat d’aquelles menges, va dir: – Has de reconèixer, amic, que menges com les formigues. Mira’m a…

Hi havia una vegada una mare ànega que ponia els ous prop d’un estany. A poc a poc van sortir tots els aneguets, excepte un, que va tardar una mica més. I quan ho va fer, tots els van mirar estranyats, ja que no era un pollet rodonet i de plomes grogues com els altres,…

Una nit una petita oreneta volava sobre una ciutat on es trobava una bella estàtua. Quan la veure, es va adonar que estava recoberta amb fines làmines d’or; els seus ulls eren dos safirs i un gran robí era al pom de la seva espasa. L’estàtua del príncep fou construïda després de la seva mort,…

Un ancià llaurador tenia dos fills que, tot i ser molt bondadosos, no eren massa treballadors, ja que tot sovint s’oblidaven de les seves obligacions i es distreien amb qualsevol cosa. Un bon dia el seu pare, que s’havia posat molt malalt, els va reunir i, en to solemne però ple de dolçor els va…