En Marc era un nen de sis anys que li encantava fer panellets amb la seva àvia. Cada any, quan s’acostava la festa de Tots Sants, anava a casa seva per ajudar-la a preparar els dolços tradicionals. Li agradava molt mesclar la farina d’ametlla, el sucre i els ous, i donar forma als panellets amb les mans. També li agradava decorar-los amb pinyons, ametlles, coco o xocolata. Però el que més li agradava era coure’ls al forn i menjar-se’ls calents.
La seva àvia sempre li explicava històries sobre els panellets, com que eren una ofrena als difunts, o que portaven sort si es menjaven amb castanyes i vi dolç. En Marc escoltava atentament les seves paraules, i se sentia feliç de compartir aquells moments amb ella.
Un dia, la seva àvia li va dir que li tenia una sorpresa. Li va donar una capsa plena de panellets de diferents formes i colors, i li va dir que n’hi havia un de molt especial, que tenia un desig amagat. Li va dir que havia de buscar-lo entre tots els panellets, i que quan el trobés, podia demanar el que volgués.
En Marc es va posar molt content, i va començar a obrir la capsa amb il·lusió. Va veure panellets rodons, quadrats, triangulars, estrellats… De tots els gustos i mides. Però no sabia quin era el panellet màgic. Així que va decidir provar-los tots, un per un, fins que el trobés.
Va començar pel de pinyons, que era el seu preferit. El va mossegar amb ganes, i va sentir el seu sabor dolç i cruixent. Però no va notar res especial. Així que va seguir amb el d’ametlles, que també li agradava molt. El va mastegar amb delit, i va sentir el seu aroma suau i torrat. Però tampoc no va notar res diferent.
Va continuar amb el de coco, que era blanc i esponjós. El va engolir amb satisfacció, i va sentir el seu gust exòtic i refrescant. Però encara no va notar res estrany.
Va passar al de xocolata, que era negre i brillant. El va devorar amb plaer, i va sentir el seu sabor intens i cremós. Però tampoc no va notar res inusual.
Així va anar provant tots els panellets de la capsa, sense trobar el màgic. Quan ja només li quedava un, es va adonar que era diferent dels altres. Era vermell i tenia forma de cor. En Marc es va preguntar si seria aquell el panellet especial.
El va agafar amb curiositat, i el va portar a la boca. El va mossegar amb suavitat, i va sentir una explosió de sabor a la llengua. Era dolç, àcid, picant… Era com si menjés una flor.
En Marc es va quedar bocabadat. Aquell sí que era el panellet màgic! Va tancar els ulls, i va pensar en el seu desig. Va desitjar que la seva àvia sempre fos feliç, i que poguessin fer panellets junts per sempre.
Quan va obrir els ulls, va veure la seva àvia somrient-li. Li va preguntar si havia trobat el panellet especial, i quin desig havia demanat. En Marc li ho va explicar tot, i la seva àvia el va abraçar amb amor.
Li va dir que ella també havia demanat el mateix desig, i que estava molt orgullosa d’ell. Li va dir que el panellet vermell era de rosa, la flor del seu nom. Li va dir que l’havia fet amb molt de carinyo, perquè ell era el seu tresor més gran.
En Marc es va sentir molt feliç, i va donar un petó a la seva àvia. Li va dir que l’estimava molt, i que els seus panellets eren els millors del món.
I així van acabar el conte, i els panellets. I van viure feliços i contents, amb els seus desitjos complerts.