Vet aquí que una vegada una Rateta molt presumida que escombrava l’escaleta de bon matí, i es va trobar una moneda.
– Què podria fer amb aquest dineret? -va preguntar-se la Rateta. Si em compro ametlletes potser em cauen les dentetes! Finalment, com que era tan presumida, va decidir comprar-se un llacet per la cueta. L’endemà, la Rateta va sortir a escombrar l’escaleta, com feia cada matí, però aquell dia estava radiant amb el seu llaç, i tothom que la veia pensava en com estava de preciosa.
Al cap d’una estona, per davant de casa seva, van començar a desfilar els seus pretendents. El primer que va passar va ser el Ruc, i veient-la tan bonica li va dir: -Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: No ho sé pas. A veure quina veu fas? El Ruc va bramar: Iaaaa, Iaaaa, Iaaaa, Iaaaa… I la Rateta espantada li va dir: amb aquesta veu eixordadora no em vull casar amb tu!.I el Ruc va marxar ben trist.
Uns minuts més tard va passar l’Ànec i li va dir: -Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: No ho sé pas. A veure quina veu fas? L’Ànec va fer: Quac, quac, quac, quac… I la Rateta esgarrifada li va dir: amb aquesta veu tan forta no em vull casar amb tu! I l’Ànec va marxar ben trist.
Més tard va passar el Gos i va dir: -Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: No ho sé pas. A veure quina veu fas? El Gos va bordar: Guau, guau, guau, guau …I la Rateta tapant-se les orelles li va dir: amb aquesta veu tan sorollosa no em vull casar amb tu! I el Gos va marxar ben trist.
Més tard va passar el Gall i li va dir a la Rateta: -Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: No ho sé pas. A veure quina veu fas? El Gall va fer: Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí… I la Rateta esglaiada li va dir: amb aquesta veu tan estrident no em vull casar amb tu! I el Gall va marxar ben trist.
Ben aviat va passar per allà el Gat que li va dir: -Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: No ho sé pas. A veure quina veu fas? El Gat va miolar: Miauuu, miauuu, miauuu, miauuu…La Rateta no s’ho podia creure! Aquella veu tan dolça i melosa li havia arribat al cor, i li va dir: amb aquesta veu tan bonica sí que em vull casar amb tu! El Gat i la Rateta es varen casar.
Tothom va advertir a la Rateta de les intencions del Gat, però ella només recordava la seva veu i pensava com n’estava, d’enamorada. Un dia, quan la Rateta estava despistada, el Gat va anar per darrere i, sense que ella pogués ni adonar-se’n, el Gat va clavar-li queixalada i se la va menjar!
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.
✍️ Conte popular
Deixa un comentari
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.