L’aneguet lleig

Hi havia una vegada una mare ànega que ponia els ous prop d’un estany. A poc a poc van sortir tots els aneguets, excepte un, que va tardar una mica més. I quan ho va fer, tots els van mirar estranyats, ja que no era un pollet rodonet i de plomes grogues com els altres, sinó un pollet de plomes grises i un bec gran i desmanegat. Els pollets li deien:

-Ets un aneguet lleig, no et volem amb nosaltres! I es van llençar a l’aigua darrera la mare ànega perquè tenien pressa per aprendre a nedar, deixant-lo sol i esporuguit. Així que es va trobar sol, va marxar a buscar aixopluc en una granja propera. Allí, però, els gats i gossos se’n reien del seu aspecte i va decidir marxar al bosc i amagar-se. Va passar el temps i va arribar de nou la primavera, i l’aneguet va sortir del seu cau i es va dirigir a l’estany a beure aigua. Quan es va apropar a l’aigua es va quedar meravellat del que veia: un animal blanc com la neu, amb un coll llarg i estilitzat se’l mirava bocabadat…Era ell! Per allí passava llavors un cigne i les seves cries nedant lentament quan se li van acostar i li van dir si volia unir-se a ells, car ell també n’era un, de cigne, un dels animals més bells de tot el món. I ell va reunir-se amb la seva nova família, content per sempre més.

I conte contat, ja s’ha acabat.

✍️ H.C. Andersen